La por a volar

No és un tema de consulta estrany la por a agafar l’avió o aerofòbia. Cada vegada més, per circumstàncies professionals o per gust de viatjar, l’avió s’ha convertit en un mitjà d’us freqüent.
Davant la por a volar, com davant de totes les fòbies, només hi podem reaccionar de dues maneres: afrontant o fugint. Fugir de les coses que ens espanten no porta a solucionar la por, al contrari tendeix a cronificar-la.

por_a_volar
Com es pot doncs ajudar a algú que vol afrontar la por i no sap com fer-ho?
A la consulta treballo amb tècniques diverses.
En primer lloc cal identificar els pensaments que desencadenen la por. Solen ser idees, creences i pensaments catastròfics que generen ansietat i por. És molt important doncs aprendre a detectar aquests pensaments per a fer-los conscients i poder canviar-los.
En segon lloc ensenyo tècniques d’autocontrol i relaxació, molt importants per a respondre a l’ansietat que ens causa afrontar la situació. Aquestes tècniques ajuden a minvar les reaccions fisiològiques de l’organisme i ens donen seguretat en la situació.
Quan hem après a detectar les cognicions que generen ansietat i hem après tècniques de relaxació i autocontrol, podem començar a afrontar la situació temuda de manera progressiva a la imaginació. El pacient s’imagina de manera progressiva per ordre de temença, situacions vinculades amb el fet d’agafar l’avió. Quan apareix l’ansietat, l’eliminem amb les tècniques que hem après de relaxació i autocontrol.
Una vegada la persona és capaç d’afrontar en la imaginació les situacions fins aconseguir estar a l’avió amb tranquil·litat, començarà la fase d’afrontament a la realitat. Aquest afrontament se sol fer amb un coterapeuta ( generalment un amic o familiar ) i el pacient anirà visquen pas a pas i de manera progressiva cada situació d’aproximació fins aconseguir agafar l’avió i volar.
No és estrany, doncs m’hi he trobat varies vegades, que el procés s’acceleri. Una vegada aconseguit detectar els pensaments que causen angoixa i aconseguit que la persona aprengui a relaxar-se davant la situació temuda, pot passar que un dia arribi el pacient dient que li ha sortit una ocasió imprevista de volar i que s’hi ha vist en cor de pujar a l’avió, i que a més li ha anat bé.
No es tracta, com es pot pensar d’entrada, que la por desaparegui del tot, es tracta de que malgrat la por siguem capaços de fer allò que volem i que tinguem els recursos suficients que ens fan falta per no haver de recular i sortir per cames. A mesura que anem afrontant la situació temuda, anem agafant més confiança i la situació va perdent la seva càrrega d’angoixa i de perillositat.Les aplicacions de la hipnosi són molt amples, però s’ha d’aplicar amb prudència, doncs no és útil en tots els casos.

Isabel Pimàs