Espais de calma

Hi ha dies que les coses semblen prendre una mesura incomprensiblement fatigosa, repetitiva, cançonera,….a vegades t’agafarien ganes de començar a córrer i no parar fins haver deixat enrere certs núvols de tempesta. A vegades, i només a vegades, voldries arrecerar-te del brogit de la vida i trobar refugi en paratges idílicament calms, ordenats i modèlics.

Llavors, quan estàs quasi a punt de començar la carrera, pares. Aconsegueixes d’aturar la bellugadissa, per uns moments. Respires agafant l’aire com si no ho haguessis fet en molta estona, conscientment. Atures la fressa i, si aconsegueixes romandre una estona en aquesta recuperada calma, t’adones que allò que busques a la carrera no és fora teu, en algun paratge llunyà, que allò que anheles com a indret ordenat i modèlic, no val a buscar-lo fora de tu. I és en aquests beneïts moments de lucidesa que afluixes la resistència i comprens que dins teu hi trobes aquell punt inalterable i inamovible on construir el teu propi refugi; el refugi que et permet connectar amb la força que creies perduda o esgotada; seguidament sorgir de nou al moviment de la vida i tornar-hi, renovada.

lola-derek-paisajes-coloristas-de-indonesia-bobby-bong-04

(Lola Derek. Paisajes coloristas de Indonesia )