Pensaments automàtics

En relació a un article anterior, aquests són els

principals pensaments automàtics

Filtratge

Espècie de visió de túnel. Només es veu un element de la

situació amb l’exclusió de la resta. La gent deprimida

selecciona elements de pèrdua, els ansiosos perills, els

agressius injustícies.

Pensament polaritzat

Es perceben les coses de manera extremista, sense termes

mitjans. Una persona és bona o dolenta. Les reaccions

emocionals són també extremes.

Sobregeneralització

Produeix una extensió generalitzada a partir d’un incident

simple o d’un sol element evident. (Ningú em vol,

mai podré confiar en ningú, sempre tindré por de

volar, …)

Interpretació del pensament

S’interpreta el pensament dels altres o es fan

suposicions sobre el que pensen o senten els altres i

què els motiva a fer-ho. Aquí té molt a veure la

projecció, posar en el pensament dels altres, els

propis pensaments o sentiments.

Visió catastròfica

Normalment comencen per les paraules: i si …? un dolor

de cap pot significar un càncer cerebral.

Personalització

És la tendència a relacionar el que passa a l’ambient amb si

mateix. Un aspecte important és l’hàbit de comparar-

amb els altres.

Fal·làcies de control

Una persona es pot veure a si mateixa impotent i

externament controlada o bé responsable de tot el que

passa .

Raonament emocional

El que la persona sent ha de ser veritable. Si em

sento un perdedor és que sóc un perdedor.

Fal·làcia de justícia

S’expressa sovint amb condicionals: si em volgués,

m’ ajudaria; si apreciessin la meva feina em donarien un despatx

millor…

Fal·làcia del canvi

Suposa que una persona canviarà per adaptar-se a

les nostres necessitats si se la pressiona.

Etiquetes globals

Es retola a una persona o situació d’una manera global

sense donar lloc a matisos diversos: el teu cap és un egoista.

Culpabilitat

Implica que un altre es converteixi en responsable d’eleccions

i accions que realment pertanyen a un mateix.

Hi ha persones que focalitzen la culpa en un mateix, es

fustiguen constantment.

Els hauria de

La persona es comporta d’acord amb unes regles

inflexibles que haurien de valer per a tots. Aquestes normes

s’apliquen als altres però també a un mateix. Exemples:

m’hauria d’haver adonat abans, hauria d’haver estat

més espontani, hauria d’haver confiar més en mi mateix,

hauria de ser extremadament eficient, no hauria de sentir

ràbia o enuig cap a …

Tenir raó

La persona es posa normalment a la defensiva i ha de

provar que el seu punt de vista és el correcte. Mai

s’equivoca. Quan els fets no encaixen en el que ja

creuen, els ignoren.

La fal·làcia de la recompensa divina

La persona es “sacrifica” i treballa fins a quedar extenuada

tot esperant una recompensa. Si la recompensa no arriba, el

qual sol passar, apareix ressentiment i hostilitat.

 

4885853065_8b3195f09e_z

Aceptación y transformación

La aceptación es el núcleo de la transformación. Sin fe en uno mismo hay temor, el temor produce violencia, la violencia produce destrucción, por eso, la fe interna supera la destrucción.

Dr. Mario Alonso Puig

1470178_989147261100972_8489954216830654039_n

Pensaments automàtics

Els pensaments automàtics són aquells que es desperten a la nostra ment sense cap voluntat de què passi. Són invasors, recurrents i generalment causa de malestar.

Els pensaments automàtics solen donar-nos missatges de por, incapacitat o derrota. Immediatament al pensament es desperta l’emoció conseqüent. En aquest cas l’emoció respon al tipus de pensament i fa que ens sentim espantats, neguitosos o tristos. En conseqüència actuem com a tal.

Ja tenim la cadena: pensament-emoció-conducta.

La manera de desactivar aquesta cadena és donar-nos compte dels pensaments automàtics.  No cal lluitar-hi, només observar-los i desactivar-los. Impedir que s’apoderin de la nostra ment , de les nostres emocions i conductes.

És més fàcil donar-se compte de l’emoció o de la conducta en primer lloc, llavors cal recular i intentar observar que es desperta en el nostre discurs interior, quins pensaments desencadenen la seqüència.  Una vegada detectats i identificats procurar racionalitzar-los. Fins a quin punt és realista aquest pensament? En tinc alguna prova? És justificat?

Més endavant us passaré un llistat dels pensaments automàtics més habituals per tal de què pugueu posar-los nom.

th_73d9f63cbf68d5d7391d41bb4dcbecbf_Alzheimer-Dr-Arroyo-y-Dr-Ruiz-Quiron