10 preguntes sobre…. l’Estrès

10 preguntes sobre…… l’Estrès

 

1. Què és l’estrès?

Aquesta paraula va ser utilitzada pel científic Hans Selye per referir-se als processos d’adaptació de l’individu al seu medi. Tota persona és capaç d’adaptar-se als canvis que es produeixen al seu entorn. Si aconsegueix adaptar-se adequadament se sent satisfeta i positiva, si no ho aconsegueix se sent malament i pot experimentar emocions diverses com: tristesa, impotència, ansietat, … que descontrolen el seu sistema nerviós i endocrí produint alteracions corporals: palpitacions, sudoració, mal de cap, trastorns digestius, …

 

2. Si l’estrès és un procés d’adaptació hem d’entendre com una cosa positiva?

Selye va distingir entre un estrès positiu anomenat eutrès i un estrès negatiu anomenat distrès. El eutrès es dóna quan la persona aconsegueix una adaptació correcta a les circumstàncies del medi i el distrès quan les circumstàncies sobrepassen la capacitat d’adaptació de l’individu i li causa malestar. Sense estrès de fet no hi hauria vida, no hi hauria adaptació, però el concepte que té la nostra societat de l’estrès és realment el que correspon al distrès, a la no-adaptació.

 

3. De quina manera una persona es pot tornar víctima de l’estrès?

Es distingeixen tres etapes en la instauració de l’estrès:

 

a. Etapa primera: la persona es posa en guàrdia, tensa la musculatura, es accelera el ritme cardíac, la respiració es fa més ràpida, … es prepara “per a la lluita”.

 

b. Etapa segona: La persona resisteix. Comencen a aparèixer els primers símptomes psicofísics: irritabilitat, mal humor, insomni, deteriorament del desig sexual, mal de cap, …

 

c. Etapa tercera: la persona claudica. Se sent indefensa, indiferent, i cau en un estat depressiu. En aquest moment la persona està malalta.

 

4. Quins són els símptomes més evidents d’algú que pateix estrès?

Pèrdua de rendiment, de concentració, de memòria, irritabilitat, mal humor en un primer moment. Després apareixen els símptomes físics com cansament continuat, apatia, insomni, angoixa, molèsties gàstriques, mals de cap, contractures musculars, … finalment poden arribar a crear-se trastorns corporals importants com llagues d’estómac, hipertensió, alteracions del sistema immunològic ,. ..

 

5. L’estrès té edat i sexe?

En principi no.

 

6. Quines actituds afavoreixen l’aparició de l’estrès?

Una vida desorganitzada, sense ritme, menjar en excés, no fer exercici, dormir poc o malament, la insatisfacció laboral, sexual o familiar, una autoexigència desmesurada, no ser capaç de combinar treball i oci, no poder desconnectar de les preocupacions, .. . de fet n’ hi ha tantes que és impossible anomenar-les totes.

 

7. L’estrès es pot mesurar?

Es pot mesurar a partir de diverses proves psicològiques.

 

8. Què es pot fer per prevenir l’estrès?

No hi ha solucions màgiques o infal·libles. Diria jo que és més un plantejament de vida, aprendre a distingir allò que realment és important del que no ho és, posar-se una escala de valors molt clara, aprendre a renunciar a allò que ens perjudica, aprendre a dir que no i a marcar límits als altres i a nosaltres mateixos. Cercar una racionalització d’horaris, d’hores de descans, menjar equilibradament i no beure alcohol en excés. Evitar l’abús d’estimulants com el cafè i fer exercici regular. També són molt efectives les tècniques de relaxació, ioga, tai-txi, etc.

 

9. Medicació si o no?

Sí, si realment és necessària. Hem de pensar que a part de la farmacologia hi ha d’altres prescripcions naturals i homeopàtiques que funcionen molt bé. La medicació amb ansiolítics només en casos realment necessaris, de manera temporal i mai sense control mèdic.

 

10. Un consell anti-estrès?

Varis consells: Planificació d’horaris i temps, aprendre tècniques senzilles de relaxació i mindfulness ( aprendre a viure el moment ), aprendre a ser més assertiu ( aprendre a dir No ), fer una mica d’exercici, dormir les hores adequades….. una paraula ho resumiria tot: equilibri.

Isabel Pimàs Torres

Psicologia Maresme

yckKaApdi

 

 

Estils comunicatius. Com et comuniques?

Com et comuniques?

A nivell molt bàsic diferenciem tres maneres de comunicar-se amb els altres: la passiva, l’assertiva i l’agressiva. Vols descobrir quina és la teva manera predominant?

Et comuniques passivament si:

  • No t’atreveixes a dir el que penses o a mostrar desacord
  • Calles i t’empasses les paraules per no ferir els sentiments dels altres
  • Et poses de mal humor i t’empipes però procures que no es noti
  • Et fa por el conflicte, per tant l’evites tan com pots
  • Dones sempre prioritat a les preferències dels altres sobre les teves

Et comuniques agressivament si:

  • Intentes imposar el teu criteri o les teves idees als altres
  • Parles cridant i sense mesurar les paraules
  • Et poses nerviós o nerviosa si et porten la contrària i et costa mantenir un tarannà calmat
  • Pots arribar a insultar o a dir coses ofensives, després et pot saber greu
  • Et costa escoltar als altres quan diuen quelcom que no t’agrada

Et comuniques assertivament si:

  • Pots dir el que penses i sents als altres sense ser ofensiu
  • Procures no aixecar el to de veu més del necessari per fer-te sentir
  • No et fa por mostrar desacord i dónes per fet que això no serà un problema
  • Et sents segur o segura de les teves pròpies conviccions
  • Estàs disposat a escoltar als altres amb respecte tot i no estar d’acord amb el que diuen

Si una persona és passiva en la comunicació amb els altres acaba sentint-se frustrada. Si és agressiva pot tenir conflictes amb les persones de l’entorn. L’assertivitat és la manera més adequada, sana i esclaridora de comunicar-se.

29

Connexió

IMG_20150409_172131

Pintura d’oli sobre tela. L’he anomenat Connexió.

Està basada en una obra descoberta a la xarxa signada per Annelie.

Va ser tota una inspiració i la tinc penjada a una de les sales d’espera de la consulta. Quan hi passes a les fosques sembla que la llum de la tela brilli, m’encanta.