No te rindas

No te rindas, aún estás a tiempo

De alcanzar y comenzar de nuevo,

Aceptar tus sombras,

Enterrar tus miedos,

Liberar el lastre,

Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

Continuar el viaje,

Perseguir tus sueños,

Destrabar el tiempo,

Correr los escombros,

Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se esconda,

Y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma

Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo

Porque lo has querido y porque te quiero

Porque existe el vino y el amor, es cierto.

Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,

Quitar los cerrojos,

Abandonar las murallas que te protegieron,

Vivir la vida y aceptar el reto,

Recuperar la risa,

Ensayar un canto,

Bajar la guardia y extender las manos

Desplegar las alas

E intentar de nuevo,

Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se ponga y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma,

Aún hay vida en tus sueños

Porque cada día es un comienzo nuevo,

Porque esta es la hora y el mejor momento.

Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti

boy-447701_960_720

L’arbre dels problemes

1420_3

Havia contractat un fuster per ajudar-me a reparar la meva vella granja. Acabava de finalitzar el seu primer dia de treball que havia estat molt dur. La seva serra elèctrica s’havia espatllat el que li havia fet perdre molt de temps i ara el seu antic camió es negava a arrencar.

Mentre el portava a casa, va romandre en silenci. Una vegada que vam arribar, em va convidar a conèixer la seva família. Ens dirigíem a la porta de casa i es va aturar breument davant d’una preciosa olivera centenària. Va tocar el tronc amb les dues mans.
A l’entrar a casa, va ocórrer una sorprenent transformació. La seva bronzejada cara somreia plenament. Va abraçar als seus dos petits fills i li va fer un petó a la seva dona. L’energia havia canviat completament. Posteriorment em va acompanyar fins al cotxe.
Quan vam passar prop de l’olivera, vaig sentir curiositat i li vaig preguntar sobre el que havia vist quan vam entrar.
– Aquest és el meu arbre dels problemes, – va contestar
– Sé que no puc evitar tenir problemes durant el dia com avui a la feina per exemple, però no vull portar aquests problemes a casa meva. Així que quan arribo aquí a la nit penjo els meus problemes a l’arbre. Després pel dia quan surto de casa meva , els recullo una altra vegada.
– El curiós és, – va dir somrient – que quan surto al matí a recollir els problemes de l’arbre, ni remotament en trobo tants com els que recordo haver deixat la nit anterior.