Arxiu de la categoria: Espurnes de Vida

En aquest espai m’agrada de compartir amb vosaltres reflexions personals o cites d’altres persones que d’una manera o altra considero interessants. M’agrada combinar la reflexió amb una imatge adient. La majoria de les imatges són preses de la xarxa i circulen lliurement. Sempre que el sàpiga, posaré el nom del seu autor.
M’agradaria que aquest fos un espai on trobar un punt de reflexió, on fer una pausa tranquil.la, on “passejar” una estona relaxadament.

Madurar

11143551_10200740970164719_7879001088950599239_n

Madurar és col·locar el nen al seu lloc, deixar-lo viure en nosaltres però no com a amo sinó com a seguidor. Ell ens aporta la sorpresa quotidiana, la puresa de la intenció, el joc generador, però en cap cas s’ha de convertir en un tirà.
Jodorowsky

La lección del bambú

Todos conocemos los bosques de bambú, en la mayoría de los casos los habremos visto en la tele o en las revistas.

La caña de bambú puede llegar a medir más de 30 metros pero  lo curioso de esto es como lo hace para crecer.

Si alguien inexperto planta las semillas de bambú, las riega y fertiliza con cuidado, puede llegar a pensar que las semillas estaban enfermas e inertes.

Durante los primeros meses después de la siembra no ocurre nada, ni después de un año, ni de dos, ….

No es hasta que han pasado siete años que el bambú no asoma y empieza a crecer y en sólo seis semanas puede crecer más de 30 metros.

En el tiempo que estuvo en la oscuridad, el bambú se dedicó a crear un complejo sistema de raíces para posteriormente poder sostener la enorme altura de la planta.

Todo un ejemplo de paciencia y persistencia, de saber esperar, de aceptar los tiempos.

 

bosque-de-bambu-2385

Escolta…

19e713aa96f97aa319e32417f786e681
Escolta bé,
Tot el que et produeix molèstia, t’està ensenyant paciència.
Aquell que t’abandona, t’està ensenyant a ser fort per tu mateix.
Tot el que et fa enfadar t’està ensenyant perdó i compassió.
Tot el que et resta poder, t’està ensenyant a prendre’l de tornada.
Tot el que odies t’està ensenyant amor incondicional.
Tot el que tens por t’està ensenyant coratge i valentia.
I el més important, tot el que no pots controlar, t’està ensenyant a deixar anar …
La Vida ens ensenya, sempre.

El lenguaje del cuerpo

img

Escucha la sabiduría de tu cuerpo que se expresa por señales de comodidad e incomodidad. Cuando elijas cierta conducta, pregunta a tu cuerpo que siente al respecto. Si tu cuerpo envía una señal de inquietud física o emocional, ten cuidado. Si tu cuerpo envía una señal de comodidad y anhelo, procede.
Deepak Chopra
Sinceramente pienso que no siempre la inquietud del cuerpo nos indica  algo que no debemos hacer.  A veces la inquietud nos indica que salimos de la zona de confort y eso nos asusta. Afrontar los miedos es siempre una posibilidad de crecimiento.
Otra cosa es cuando tenemos dudas sobre una decisión determinada.  Escuchar el cuerpo y sus señales, nos puede indicar cual es nuestro verdadero deseo, aquel que la mente a veces nos vela.

La papallona

Un home va trobar el capoll d’una papallona. Un dia, va aparèixer en el capoll una petita obertura. L’home es va asseure i va observar durant diverses hores com la papallona lluitava, esforçant-se per poder passar a través d’aquest petit foradet.

L’home va pensar que no progressava, que la papallona havia arribat al límit de les seves forces i que no podia seguir avançant; llavors, va decidir ajudar-la.

Va prendre unes tisores i va tallar el trosset restant del capoll.

La papallona, llavors, va sortir molt fàcilment. Però tenia el cos inflat i les ales petites i arrugades. L’home va seguir observant a la papallona, esperant que, en qualsevol moment, les ales poguessin engrandir-se i expandir-se per poder suportar el cos que, d’un moment a l’altre es contrauria.

Però això no va succeir; la papallona va passar la resta de la seva curta vida arrossegant-se amb el cos inflat i les ales encongides, i mai va arribar a volar.

L’home no havia comprès, en la seva bona intenció i compromís per ajudar, que l’obstacle del capoll i la lluita necessària perquè la papallona pogués passar per la diminuta obertura, era la manera en què la naturalesa obligava que el fluid del cos de la papallona arribés fins les seves ales perquè estigués en condicions de volar, un cop alliberada del capoll.

 

600979