Pensaments automàtics

Els pensaments automàtics són aquells que es desperten a la nostra ment sense cap voluntat de què passi. Són invasors, recurrents i generalment causa de malestar.

Els pensaments automàtics solen donar-nos missatges de por, incapacitat o derrota. Immediatament al pensament es desperta l’emoció conseqüent. En aquest cas l’emoció respon al tipus de pensament i fa que ens sentim espantats, neguitosos o tristos. En conseqüència actuem com a tal.

Ja tenim la cadena: pensament-emoció-conducta.

La manera de desactivar aquesta cadena és donar-nos compte dels pensaments automàtics.  No cal lluitar-hi, només observar-los i desactivar-los. Impedir que s’apoderin de la nostra ment , de les nostres emocions i conductes.

És més fàcil donar-se compte de l’emoció o de la conducta en primer lloc, llavors cal recular i intentar observar que es desperta en el nostre discurs interior, quins pensaments desencadenen la seqüència.  Una vegada detectats i identificats procurar racionalitzar-los. Fins a quin punt és realista aquest pensament? En tinc alguna prova? És justificat?

Més endavant us passaré un llistat dels pensaments automàtics més habituals per tal de què pugueu posar-los nom.

th_73d9f63cbf68d5d7391d41bb4dcbecbf_Alzheimer-Dr-Arroyo-y-Dr-Ruiz-Quiron

Ritmes naturals

9469_558285204273430_6683502888083505367_n

 

 

Sovint quan les circumstàncies m’omplen de certa inquietud i malhumor, procuro trobar la manera de connectar amb la simplicitat. La simplicitat és plena a la natura en la que els éssers vius es mouen i desenvolupen instintivament d’acord amb els ritmes del planeta.

Les persones, éssers també de la natura,  ens hem desconnectat massa dels ritmes naturals.  Anem a contracor, amb presses, desequilibris, angoixes,, que paradoxalment sovint no tenen res a veure amb la realitat i sí amb la manera de interpretar-la.

Observant la natura, connecto amb la meva pròpia naturalesa i allà  hi trobo la quietud i la pau.

Que necessari seria com a col.lectiu retrobar-nos de nou amb la naturalesa, viure d’acord amb els seus ritmes i respectar-la, en lloc de voler ser més poderosos que ella….. a l’hora ens respectaríem més a nosaltres mateixos.

Perdre o guanyar

1920005_538243839620762_5814848831953669843_n

Obrir-se a la possibilitat de perdre,

és obrir-se a la possibilitat de guanyar.

El perdedor segur és aquell que es tanca a les possibilitats de la vida per la por al fracàs, aquell que per no afrontar una derrota no juga les seves cartes i es queda mirant com els altres fan la partida.

Espais de calma

Hi ha dies que les coses semblen prendre una mesura incomprensiblement fatigosa, repetitiva, cançonera,….a vegades t’agafarien ganes de començar a córrer i no parar fins haver deixat enrere certs núvols de tempesta. A vegades, i només a vegades, voldries arrecerar-te del brogit de la vida i trobar refugi en paratges idílicament calms, ordenats i modèlics.

Llavors, quan estàs quasi a punt de començar la carrera, pares. Aconsegueixes d’aturar la bellugadissa, per uns moments. Respires agafant l’aire com si no ho haguessis fet en molta estona, conscientment. Atures la fressa i, si aconsegueixes romandre una estona en aquesta recuperada calma, t’adones que allò que busques a la carrera no és fora teu, en algun paratge llunyà, que allò que anheles com a indret ordenat i modèlic, no val a buscar-lo fora de tu. I és en aquests beneïts moments de lucidesa que afluixes la resistència i comprens que dins teu hi trobes aquell punt inalterable i inamovible on construir el teu propi refugi; el refugi que et permet connectar amb la força que creies perduda o esgotada; seguidament sorgir de nou al moviment de la vida i tornar-hi, renovada.

lola-derek-paisajes-coloristas-de-indonesia-bobby-bong-04

(Lola Derek. Paisajes coloristas de Indonesia )